Diari de l’exili, 29 de gener de 1939

20190129_151351-1

Els guardacostes republicans arriben al port de Seta quan fosqueja. Una nova terra, un nou país, els acull. La tripulació està extenuada. En un dels bucs, el de l’avi, han treballat de valent per muntar uns dels canons. Ho han fet de pressa i corrents, per por de patir algun atac per sorpresa.

    Aquell vespre sopen plegats, menjar rai, encara els queden provisions. Acorden que baixaran a terra per torns i no s’allunyaran gaire del port. Han d’estar localitzables, per si els arriben noves ordres i han de tocar el dos.

    L’avi, aquells dies que el buc romandrà a port, el trepitjarà ben poc per estirar les cames. Prou feinada se li ha girat amb els enginys. En el fons, però, està content. El cap el tindrà ocupat, només pensa en els de casa. Ja fa cinc dies que és fora, per a ell, tota una eternitat!