El bell Vicens

foto Vicens

Un dels personatges de la novel·la que acabo de publicar, Quan calmin els mals vents, tornaré és en Vicens Francès Novella, el germà gran del meu avi, nat un vuit de febrer de 1901 a la petita vila d’Onil, Alacant.

    En Vicens era un home de mitjana estatura,  faccions perfectes, pell morena, ulls negres i bigoti espès; d’aparença tímida, somriure discret i maneres elegants. De tots, ell va ser l’únic dels germans Francès que estudià una carrera, a la Barcelona dels anys vint.

    Dono fe que era un lletraferit, un home dotat amb una ment prodigiosa i amb una capacitat extraordinària pels estudis. Tenia, a més, dues debilitats, el paper i la roba, puix tot el que guanyava, s’ho gastava en aprendre i en vestir bé.

    Aquest home, va ser protagonista d’un fet que va marcar un abans i un després en la vida dels meu avis, aquell esdeveniment els uní per sempre més.

    Si voleu saber com va anar tot plegat, llegiu Quan calmin els mals vents, tornaré, dins les pàgines d’aquest llibre hi descobrireu la bonica història del bell Vicens.