Dotze d’agost

book-1760998_1920

Fa anys, en un dia com avui, començava a sotmetre als de casa al pitjor dels malsons. “Falten dos mesos exactes pel meu aniversari. Què em regalareu?”. Embolica que fa fort!
El papa em contestava contundent: “una estufa!”. La mare, sempre amb evasives: “encara falten dies, ja veurem”. El meu tete se’n reia: “res, elis, elis”. I l’avi em deia sàviament, “arribem-hi!”.
I vingut el dia ja us asseguro jo que de regals ben bonics n’hi havia, com també un bon dinar plegats amb pastís inclòs.
Permeteu-me però que us confessi un secret. D’estufes, el papa, no me’n va regalar mai cap. Ara bé, les abraçades amb les que m’obsequiava tan bon punt posava els peus a terra en llevar-me, eren d’una tendresa que a hores d’ara encara sento l’escalforeta.