L’estima que professo per Cervià de Ter és immensa. Bressol de la meva família paterna, els Ribot Ventura, acollí l’arribada al món del meu pare el 22 de novembre de 1937, en plena Guerra Civil.
A dia d’avui ja no queda ningú dels meus al poble. Ara només perduren els records.
Un de ben recent, el viscut dissabte passat, amb la presentació del meu darrer treball, Els cervianencs víctimes del nazisme. Un total de cinc homes, republicans de cor. Tres moriren dins dels camps, dos aconseguiren sobreviure.
Parlo de Pere Galià Románs, nat a Cervià de Ter el 21 d’octubre de 1890 i assassinat a Gusen el 5 d’abril de 1941. Lluís Bagué Donatiu, nat a Cervià de Ter el 2 de març de 1903, constructor de carros, assassinat a Gusen el 15 de novembre de 1941. Josep Llorà Coll, nat a Cervià de Ter la tarda del 16 de novembre de 1896, sastre de professió, col·laborà durant un temps amb la Resistència francesa i fou assassinat a Buchenwald l’1 de març de 1944.
Dos aconseguiren sortir-ne vius. Enric Ventalló Casademont, nat a Cervià de Ter l’1 de gener de 1905, fou el primer alcalde del poble durant la Guerra Civil. Quan els alemanys el feren presoner l’enviaren a treballs forçats al Mur de l’Atlàntic. Aconseguí sobreviure i quan es jubilà, tornà al poble. Morí a Cervià de Ter, el 12 de setembre de 1992, als 87 anys. I, Venanci Rosell Geis, nat a Cervià de Ter la nit del 29 de desembre de 1919. Fou el primer dels cinc en trepitjar un camp nazi, arribà al camp de concentració de Mauthausen el 13 de desembre de 1940. Formà part del Kommando César, fou un dels homes del nucli dur de César Orquín. Un cop alliberat es quedà a viure a París on hi morí el 30 de juliol de 1962. Tenia 43 anys.
Perduda la guerra emprengueren el camí de l’exili. Després d’un temps en algun dels camps instal·lats a les platges del Rosselló s’enrolaren a les CTE. Creien que si queia el feixisme a Europa de rebot cauria el de casa. Però una nova derrota els caigué al damunt. Els alemanys envaïren França. Fets presoners, el juny de 1940, ningú no els volia, ni Pétain, ni Franco, ni Stalin. I així fou com acabaren sent deportats.
Tractats com a bèsties, patiren de valent.
Si al camp de Buchenwald deien que no tenien ni honor ni valor, he intentat amb aquest treball retornar-los les qualitat perdudes. Llurs vides mereixien ser viscudes a casa, amb llibertat i al costat dels seus!
Abans de començar l’acte, al bell espai de l’Era de Can Geli, una fotografía per al record. Envoltada per l’alcalde, Guillem Surroca, i els descendents dels cervianencs que tingueren la dissort de caure en mans dels nazis. Entre ells, la filla d’Enric Ventalló, la Sabineta, qui vingué de Normandia; les netes Ventalló, Bénédicte i Stéphanie; els néts Bagué, la reneboda d’en Venanci Rosell, Isabel Torrent; el renebot d’en Pere Galià, Pere Roura, i el bon amic, Josep Baró.
📸 QUIM PUIG
NOTES DE PREMSA
“La pàtria és on es troba pa i treball” de Jordi Ferrer.
✒️📖
Pilar Francès 