Pals: Guerra Civil, franquisme i repressió (1936-1947)

Parlar de les primeres albors del franquisme és parlar de misèria, de fam, de solitud, de silenci i, sobretot, de por. «Hay que sembrar el terror», deia el general Mola quan feia poc que havia esclatat la Guerra Civil, «hay que dar la sensación de dominio eliminando sin escrúpulos ni vacilación a todos los que no piensen como nosotros. Nada de cobardías». Es referia a tots aquells qui defensaven els valors de la legítima República, els antifeixistes, la gent d’idees avançades.

El 6 de febrer de 1939 les tropes nacionals alliberaren la vila de Pals. Noves autoritats accediren al poder local, la repressió es posà en marxa. Un total de divuit homes van haver de retre comptes davant de la justícia militar franquista. El balanç per a la vila de Pals fou tristíssim. Durant la guerra, dinou homes perderen la vida al front i dos germanets —junt amb nombrosos ferits—, en l’atemptat amb bombes davant del Sindicat Agrícola. Quan acabà el conflicte, quatre afusellats, onze empresonats i tres depurats. El calvari, emperò, no acabà aquí. Llurs famílies pagaren un preu ben alt amb la Llei de Responsabilitats Polítiques, ningú no en quedà lliure. Quaranta-dos homes visqueren amb l’ai al cor fins el 1947.

Dins d’aquest llibre llegireu llurs biografies, així com el que passà a Pals durant la guerra —juliol 1936 – novembre 1937— i en els primers anys del franquisme. He tret a la llum molts secrets, d’aquest bell indret empordanès, històries silenciades durant anys que mereixien abandonar l’eterna foscor.

PRESENTACIÓ