Aquest matí hem rebut els familiars dels guixolencs deportats als camps nazis dins la sala de plens de l’ajuntament i els hem entregat un dossier amb tots els documents que he trobat fins a dia d’avui sobre la seva deportació.
Tot seguit ens hem dirigit al passeig on hem descobert una placa amb el nom dels deu guixolencs que foren enviats als camps d’extermini.
En el transcurs de l’acte he adreçat unes paraules als assistents:
“El desembre de 2021, la directora del Museu d’Història de la ciutat em va demanar d’ordenar tota la recerca feta fins aleshores sobre els guixolencs deportats als camps nazis i de trobar ja sigui els descendents o bé més informació sobre la seva detenció i deportació.
Els arxivers Àngel Jiménez i Marc Auladell havien consultat i estudiat les llistes publicades per Montserrat Roig i Benito Bermejo i dels catorze homes que nomenaven, deu havien passat pels camps, deu homes que el 1939 residien a Sant Feliu.
Ells són:
Emili Puigmulé Magrià
Ricard Ruscalleda Lloveras
Josep Coll Sarbosa
Lluís Murgat Clos
Francesc Parramón Ponjoan
Francesc Sabater Roquer
Josep Ribas Juncà
Josep Jordà Perich
Antoni Moret Bartí
Basilio Polo Pulgar
Els set primers hi van morir, els tres darrers van sobreviure i l’agost de 1945 van ser alliberats.
Van anar a raure als camps del terror, treballaven pel terror.
Res del que van fer allà dins per sobreviure és una vergonya, res, ans al contrari és una esperança, un cant a la llibertat.
La pau ens reuneix avui en aquest acte de reconeixement.
Avui que els hi tornem la dignitat, aquella que perderen dins dels camps d’extermini.
L’any 1989 vaig heretar uns documents del meu avi que amb el temps em van canviar la vida. Treballo per a la memòria històrica, amb gran plaer. Buscar la gent, m’agrada. Passo molt de temps pensant amb la gent que busco. Nit i dia.
Montserrat Roig deia que si hi ha un acte d’amor, aquest és la memòria. Jo vull seguir fent actes d’amor com aquest, cal fer-ho i és de justícia.
L’any vinent tindreu a les mans un llibre amb la biografia de tots ells i col·locarem les seves llambordes davant de les cases on van viure.
El notable acte de reconeixement que tots ells mereixen”.
Pilar Francès 