Ara m’adono que el jove que estava assegut davant meu ha oblidat les bambes sota del seu seient. Quan he pujat dalt del tren, dormia. Hem passat la frontera, també. A Perpinyà el seu pare l’ha despertat. Volia anar al lavabo. L’havia de deixar passar. S’ha llevat, mig endormiscat, i li ha pres el lloc, seient de la finestra. Dos segons i ja pesava figues. A Narbona, els pares li han manat la pressa. Se’ls escapava el tren, duiem retard. I res, que ara m’adono de la magnitud de la tragèdia. Deu haver baixat a l’andana amb mitjons. Espero que no ho fes descalç!
Una de dos: o la son li ha fet perdre la realitat o, com deia l’avi, a aquest jove li faltava un bull com les guixes!
Pilar Francès 