
Fa anys que empares —alguns diuen que fins i tot segles— la mà del qui, abaltit, se t’apropa una estoneta per reposar. I ara un, ara l’altre, desfilen compassats, la fatigada velleta i el seu cabàs capolat. La monja afligida i el seu missal trinxat. Els turistes cruixits i el seu guia descoratjat. L’amant desfet i el seu desig extenuat. La mainadera esbalaïda i els petitons esgotats. El músic atuït i el pidolaire vençut. L’addicte ullerós i el lladre esllomat. El carter rebentat i els missatgers cama-segats…
Aculls, generós, la mà de tots ells i, en aquell frec, en aquell instant, hi deixes pres el coratge per animar-los a continuar.

T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Relacionats
Publicat per pilarfrances
Escric contes des de fa uns anys i d'ençà he guanyat vuit premis literaris. Destaca "Davant del Fortuny" (primer premi XXIIè Concurs de Narrativa Dones Àrtemis, Cornellà de Llobregat). El gener de 2019, l’Editorial Gregal va publicar la meva primera novel·la, "Quan calmin els mals vents, tornaré", les memòries del meu avi, un soldat republicà exiliat a França més de trenta anys. Aquest octubre de 2021 he presentat el 8è llibret de la Col·lecció Temes Cristinencs titulat, La repressió franquista a Santa Cristina d'Aro (1939-1944). Actualment estic fent un treball sobre el mateix tema per l'ajuntament de Pals.
Mostra totes les entrades de pilarfrances