Retall d’un cel ennuvolat,
puntes de xiprers
tossudament alçades.
“Et volen acaronar?”,
penso mentre em passejo
pel cementiri silent.
El vol d’una oreneta,
acompanya el teu son etern,
la pau retrobada.
–☆–
Al meu pare
Contes, relats i paraules boniques
Pilar Francès 