Camí del cementiri, et penso. A cada pas, un record, un somriure, una vivència. I una cançò. Amor particular. Lluís Llach. "I passaran els anys, i vindrà l'adéu, com així ha de ser". Amb tu no va ser així. L'adéu es va avançar, decidit. Els anys, claudicaren, abatuts. La teva vida es va apagar i també la teva història.
Avui que en fas vuitanta-vuit, camí del cementiri, et penso.
Llegir i escriure han estat sempre dues de les meves grans passions. M'honora haver guanyat el Premi Empordà de Novel·la, 2021 per Tot passa dues vegades i la Beca d'Estudis Històrics President Irla, 2023 per Hugas i Duran: dues nissagues republicanes.
Mostra totes les entrades de pilarfrances