Darrer sospir

DSC00587Quan va néixer la seva filla, li va posar Cèlia com el seu primer amor. Un nom que va dur per sempre més escrit al cor. Alta, esvelta, cabells rossos com un fil d’or, llavis petoners, amorosa i tendre, així era ella. Tenia però, una debilitat, li agradava beure i això li feia perdre un xic el nord. Un vespre al ball, van partir peres. Tot i el disgust, mai la va oblidar.

            Quan tornava al poble, demanava per ella, com aquell qui no vol la cosa. Tota bona nova, li feia néixer una fiblada ben endins, de ràbia més que de satisfacció. Entre ells dos no hi va haver mai més un rencontre, mai més hi va haver un perdó.

            Les males llengües diuen, que pronuncià el seu nom just abans de deixar aquest món. Ho feu amb tanta passió, que la filla que era a tocar, no va saber mai si era a ella a qui cridava o al seu primer amor.

106852