Diari de l’exili

avi.jpg

Avui fa vuitanta anys que el meu avi Josep va marxar de Barcelona, camí de l’exili. Va tenir l’encert d’anotar el seu itinerari en un full de paper i, mercès a aquest document, avui puc escriure el seu particular

Diari de l’exili

que comença així…

Dilluns, 23 de gener de 1939

El dia és net i clar, al cel hi llueix un blau que enamora. Tot i el dramatisme del moment, es permet badar una estona. Palplantat a la proa del seu vaixell, encén una cigarreta. Alça els ulls vers la muntanya, vers el seu Montjuïc. Se n’adona que els ametllers ja han florit, tot de nuvolets pinten de blanc la carena. Observa el castell, majestuós, una silueta que tantes vegades li ha fet companyia. Rere seu, s’alça un vell casalot, on hi viuen els pares i, ara també, la dona i els fills.

           L’estrèpit d’una bomba el torna a la realitat. Temps de guerra. Els feixistes s’apropen i no hi ha res a fer. Aviat arribaran en tromba i la ciutat caurà capolada als seus peus. I ell, avui, prest o tard, haurà d’emprendre el camí de l’exili, nord enllà…