Cau la nit al port de Palamós. Un parell de guardacostes republicans hi recalen. A bord d’un d’ells, el mariner Josep revisa un dels motors, per ordre del capità Muiños. Li ha dit que no vol que res falli, s’ha de tenir tot a punt, per si vénen mal dades.
Quan ho té tot enllestit, s’arriba fins a la cuina, on li han guardat un mos, un plat de llenties ben calentones. Dóna conversa a un parell de mariners, uns mots amarats d’incerteses. Un d’ells li comenta que fa feredat sortir a coberta, la negror de la vila a les fosques, imposa.
Aquell vespre, el meu avi, s’estima més no veure-ho i s’adorm a la seva llitera, arraulit i en silenci.
