Diari de l’exili, 28 de gener de 1939

Anchor-bay-beach

No poden tornar enrere, tot és destrucció. L’enemic avança amb pas ferm. La tripulació no se’n conforma. Uns reneguen, d’altres rondinen. El capità no els obliga a res, que cadascú prengui la decisió que més convenient cregui. Alguns homes abandonen el vaixell. Molts d’ells, enfilen el camí a peu cap a la frontera. Uns pocs, decideixen tornar a casa, l’enyor els pesa dins el pit com una llosa.

        El soldat republicà Josep Francès, acata les ordres i roman a bord. Nord enllà, hi ha esperança, pensa.

       Posen rumb cap a França quan al campanar toquen les deu del matí. Abans, han de recalar a Port de la Selva, els calen algunes peces per acabar de muntar el canó.

       Nord enllà, què els espera? Des d’un foraniu del casc del vellot guardacostes albira un esplendorós horitzó. No té por dels canvis, la seva vida sempre ha estat plena de canvis! Però, i si mai més no torna a veure vius els de casa? Això sí que l’amoïna. Sent un calfred i els ulls se li humitegen. Tremola. Si per un moment, pogués tornar enrere…