
La marquesa de Castelldosrius acaba d’entrar al Palau dels Güell i voldria fondre’s. Ara li ha de venir singlot, precisament ara que té a tocar als senyors.
Don Eusebi, en adonar-se, al besamans li demana gentil:
―Puc fer res per vós, marquesa?
―Hip…
―Qualque cosa us desagrada?
―Valga’m Déu, si aquest palau és una joia!
―Us hauré d’espantar!
―Sigueu discret, us ho prego.
I a cau d’orella, li xiuxiueja uns mots que la deixen sense alè per moments.
Res no pesa tant com un secret…
Aquest relat va guanyar el segon premi dels Jocs Florals del Palau Güell, el juny de 2018.

T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Relacionats
Publicat per pilarfrances
Escric contes des de fa uns anys i d'ençà he guanyat vuit premis literaris. Destaca "Davant del Fortuny" (primer premi XXIIè Concurs de Narrativa Dones Àrtemis, Cornellà de Llobregat). El gener de 2019, l’Editorial Gregal va publicar la meva primera novel·la, "Quan calmin els mals vents, tornaré", les memòries del meu avi, un soldat republicà exiliat a França més de trenta anys. Aquest octubre de 2021 he presentat el 8è llibret de la Col·lecció Temes Cristinencs titulat, La repressió franquista a Santa Cristina d'Aro (1939-1944). Actualment estic fent un treball sobre el mateix tema per l'ajuntament de Pals.
Mostra totes les entrades de pilarfrances