Who’s That Girl?

Who's that girl.jpg

Aquest estiu vaig acompanyar un bon amic a veure una biblioteca. Un senyor francès havia comprat feia poc una casa i, a dins, s’hi va trobar aquest tresor, el de l’antiga propietària, la Marie Jeanne.

    Després de triar els llibres que a ell més li van interessar, va decidir donar la resta. Per ser fidels a la veritat, no vaig poder fer gran cosa per salvar-los. M’hagués agradat que una oenegé els hagués acceptat per col·locar-los en algun prestatge d’una biblioteca llunyana.

    En agraïment per la visita, l’home, em va dir que em quedés amb algun exemplar. Vaig fer una ullada ràpida i en veure’n dos de Cocteau —Théatre i Les enfants terribles— i un de Saint-Exupéry —Pilote de Guerre—, els vaig agafar. Ell m’acompanyava en tot moment durant la meva inspecció i a mida que ell en trobava d’interessants me’ls anava regalant. Le roi lépreux de Pierre Benoit, Sixième colonne de Robert Heinlein i Le Machin de Jacques Perret. «Són molt bons», va insistir. Li vaig donar les gràcies pel detall.

    Ens disposàvem a marxar i encara me’n va oferir un altre: Who’s That Girl? de l’Alexandra Potter. Ens vam mirar i vam riure perquè semblava ben bé un acudit: Qui sóc? em pregunteu. Una lletraferida, monsieur.