De mal aconsellar

Far de Calella - Joan Longas
Joan Longas -Far de Calella

Li truca una amiga per demanar-li si coneix algun hotelet amb encant per la zona. Es veu que hi vol anar amb un amore que acaba de conèixer.

    Ella, n’hi recomana un de molt bonic, prop d’un far, amb unes vistes espectaculars. Li suggereix que en moment de la reserva, demani si tenen lliure l’habitació del xamfrà, sembla ben bé que ets dins el mar.

    Abans de penjar li desitja molta sort.

    El que no gosa dir-li, emperò és que l’encant és cosa de dos; la suma de la tendresa, les carícies i els petons. Prou ho sap, ella, per experiència. Encara recorda la darrera vegada que hi va estar amb el seu. Tot va ser tan romàntic, fins que ell li va fer aquella amorosa confidència a cau d’orella: Aquest vespre organitzo un sopar i tindré la casa plena d’amics. De veritat? Que em convides? Si tingués que convidar tota la gent que conec, ompliria la casa, el jardí i tot el poble!

    I l’encant, de l’ensurt, fugí esgarrifat per la finestra.