Dolces tradicions

50936751_10156115804733193_8505298537695674368_o-1-1

Quaranta dies després de Nadal, arriba la Candelera, una festa que a França té molta anomenada i els de casa ens vam fer nostra —gràcies als consells de l’avi— perquè adorem les tradicions i, què carai, que els dolços han estat, des que les granotes duien sabre, la nostra debilitat.

    Aquest vespre, en aquella terra, a l’hora de sopar acostumen a menjar les delicioses crêpes, aquell dolç de forma rodona i de tonalitat daurada que té l’aparença d’un sol, un astre que aquest mes ja ens fa més companyia —ara mateix no gaire, la veritat—, els dies són més llargs, hi ha més escalforeta a l’ànima!

    Diuen que, el fet de menjar-ne precisament avui, ens portarà sort fins a cap d’Any. I si amb això no ens conformem i, encara en volem tenir més, n’hem de coure una i l’hem de fer saltar enlaire, tot subjectant a cada mà, el següent: a l’esquerra, una peça d’argent i, a la dreta, el mànec de la paella i… Allez-hop! Crêpe amunt, tombarella i que aquesta tingui l’encert de tornar al seu lloc, ben planeta… Si ens surt així, asseguren, que tot ens anirà bé, d’ara endavant fins les acaballes de l’any.

    I com que encara sou a temps de preparar-les i també de provar sort rere els fogons, aquí us deixo la recepta, un èxit assegurat!

Ingredients: 200 grams de farina. ¼ de litre de llet. 4 ous enters. Un polsim de sal. 3 cullerades de sucre en pols i un rajolinet d’oli d’oliva. Mig gotet d’aigua. Un bon raig de rom o Cointreau (al vostre gust). Mantega.

    Tamiseu la farina dins un bol i afegiu-hi els ous, la llet, l’aigua i barregeu-ho bé. En acabat, és el torn de la sal, del sucre, de l’oli i del licor. Un cop ho tingueu tot mesclat i la pasta tingui un aspecte fi, deixeu-la reposar un parell d’horetes i seguidament, coeu-les en una paella que tingui un bon fons, engreixada amb mantega.

    A mida que les aneu coent, poseu-les una a sobre de l’altra, que us quedi una torre ben alta, amb aparença d’un castell i, en acabat, serviu-les ben calentones. Acompanyeu-les del que més us plagui: escampeu-hi sucre pel damunt (les meves predilectes) o amb confitura, al gust. Si accepteu un consell, escolliu-la de taronja o de mandarina —ara n’és el temps— amb xocolata negra, une délice, i ja veureu que un cop sigui dins la vostra boca, mil gustos trobareu al paladar!

    Enceteu una ampolla de sidra, brut nature, si pot ser i, alceu la copa i brindeu, que la sort us i ens acompanyi, que tot plegat no ha fet més que començar.

106852