L’avi marxa, camí de l’exili, amb un retallet de paper, desat a la butxaca del seu uniforme. És el mapa de Catalunya, el del Dietari Manelic. Li regala el seu pare, per què no oblidi la terra i la seva gent. El va dur sempre a sobre, plegadet, com una joia.
Quan l’enyor es feia ben present, l’obria i els seus ulls resseguien la línia de la costa, tot cercant un lloc, Sant Feliu de Guíxols. De sobte, sentia una veueta que li xiuxiuejava uns mots a cau d’orella: «no t’amoïnis, Josep, i eixuga’t el plor, que quan calmin els mals vents, tornaràs».
