



L’avi marxa, camí de l’exili, amb un retallet de paper, desat a la butxaca del seu uniforme. És el mapa de Catalunya, el del Dietari Manelic. Li regala el seu pare, per què no oblidi la terra i la seva gent. El va dur sempre a sobre, plegadet, com una joia.
Quan l’enyor es feia ben present, l’obria i els seus ulls resseguien la línia de la costa, tot cercant un lloc, Sant Feliu de Guíxols. De sobte, sentia una veueta que li xiuxiuejava uns mots a cau d’orella: «no t’amoïnis, Josep, i eixuga’t el plor, que quan calmin els mals vents, tornaràs».

T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Relacionats
Publicat per pilarfrances
Escric contes des de fa uns anys i d'ençà he guanyat vuit premis literaris. Destaca "Davant del Fortuny" (primer premi XXIIè Concurs de Narrativa Dones Àrtemis, Cornellà de Llobregat). El gener de 2019, l’Editorial Gregal va publicar la meva primera novel·la, "Quan calmin els mals vents, tornaré", les memòries del meu avi, un soldat republicà exiliat a França més de trenta anys. Aquest octubre de 2021 he presentat el 8è llibret de la Col·lecció Temes Cristinencs titulat, La repressió franquista a Santa Cristina d'Aro (1939-1944). Actualment estic fent un treball sobre el mateix tema per l'ajuntament de Pals.
Mostra totes les entrades de pilarfrances