Temps de flors

20170423_104256-1~2.jpg

Maig era temps de flors a casa els avis. Lliris, geranis, dàlies, muguet… i roses. Quan hi entraves, sempre et trobaves un ram acolorit sobre la taula del menjador. L’àvia tenia la mà trencada, sabia combinar els colors en perfecta harmonia.

    Havent dinat, rentava els plats i endreçava la cuina i mentre les cassoles de terrissa s’assecaven sobre el pedrís, sortia al jardí, arreplegava les tisores al vol i clac, clac, clac, en tallava mitja dotzena per fer-ne un pom.

    En tot moment feia servir el mateix gerro, el lila de cristall, panxut i de boca estreta on grocs, roses, verds, vermells, es feien companyia. L’estança s’omplia d’olor de talc, de tendresa.

    Passaren el anys i qui se n’ocupà fou l’avi. Sovint, me’n guardava una a part i me l’oferia. L’embolcallava amb paper de plata i abans li havia tret les espines. Volia que la seva néta, no es punxés. Sabia prou bé, que de tant en tant, això ja ho feia la vida.

106852