Casa d’orenetes, molta sort i amoretes!

barn-swallow-5346611__480

Un vespre de juny me n’anava a dormir i vaig sentir fressa a la finestra. Algú gratava i em vaig pensar que volien forçar la persiana. Em vaig espantar i, finalment, em vaig armar de valor i vaig pujar la persiana per veure si l’enxampava. I res, al carrer no hi havia ni una ànima!

L’endemà, el mateix, però aquest cop amb sorollets al sostre. Què t’hi jugues que són ocells! Fins que un capvespre vaig descobrir que una oreneta tornava decidida al seu cau. Em va fer una il·lusió!

A casa sempre n’hi havia hagut. Recordo perfectament aquell niu de color gris, bellament instal·lat sota el balcó de pedra, que les esperava pacient que tornéssin cada primavera. Amb el temps va desaparèixer i, tristament, les veia volar a prop i aixoplugar-se a casa d’algun veí. De casa, passàven de llarg.

Avui, em fa feliç que cada matí em despertin els seus xiscles i que els capvespres trastegin sota el meu sostre, penso que deuen endreçar el seu loft de vint-i-cinc metres quadrats!!!

Benvingudes orenetes, benvinguda felicitat!