Gunter Demning, artista alemany nat a Berlín el 1947 va idear, ara fa 30 anys, unes petites llambordes de llautó en record de les víctimes del nazisme. Conegudes amb el nom de Stolpersteine, pedres per ensopegar, s’instal·len davant de les cases on varen néixer o viure els deportats. A dia d’avui n’hi ha un total de 124.000 instal·lades en 32 països europeus. A Catalunya aviat ens aproparem a les mil.
Aquest migdia hem retut un emotiu homenatge als quatre cervianencs que tingueren la dissort de caure en mans del nazisme. Quatre homes nats al poble als qui la maleïda Guerra Civil els va estroncar la vida. Abocats a l’exili, per por de represàlies, ja que s’havien posicionat a favor de la República. A l’altra costat de la frontera els esperava la sorra, la fam, la solitud i la misèria. I, amb el temps, una nova guerra i, malauradament, la deportació.
El primer cervianenc que trepitjà el camp de concentració de Mauthausen fou Venanci Rosell Geis, el 15 de desembre de 1940. Pere Galià Románs i Lluís Bagué Donatiu, hi arribaren el 27 de gener de 1941, en el mateix comboi on anava l’escriptor manresà, Joaquim Amat-Piniella.
Josep Llorà fou capturat l’1 de desembre de 1943 i acabà sent deportat al camp de concentració de Buchenwald el 19 de gener de 1944.
Una matrícula, un uniforme de ratlles, un triangle blau d’apàtrides amb una S d’espanyols. Treballaren fins a l’extenuació. Quan ja no foren aptes els enviaven al camp de Gusen per exterminar-los. Pere Galià i Lluís Bagué marxaren junts el 17 de febrer de 1941. El primer que morí fou Pere Galià, el 5 d’abril de 1941, i, el darrer, Lluís Bagué el 15 de novembre 1941. Llorà, l’1 de març de 1944.
Per fortuna, Venanci Rosell aconseguí sobreviure. Ell formà part del kommando César. L’alliberaren el maig de 1945.
Llegir, per exemple, aquests mots en un dels correus que vaig rebre dels Arxius de la Creu Roja Internacional, Vostè fa un treball remarcable i sa per la humanitat tota sencera, m’animen a continuar. Perquè d’això es tracta, que entre tots donem a conèixer el nostre passat recent per a no oblidar-lo.
Ha estat un honor culminar aquest projecte de memòria històrica per un poble que m’estimo moltíssim pels vincles familiars i, sobretot, aportar el meu granet de sorra al projecte d’instal·lació de les llambordes de memòria Stolpersteine.
Els anys passaran, i els dies i les nits, i plourà i farà sol, i elles romandran allà, junt amb la meva petja.
