
Els bramuls de la mar avalotada em retenen una llarga estona a l’espigó. S’albiren mals vents en un horitzó no gaire llunyà. El món revolt, tremola. El món revolt, plora llàgrimes de fel. Els meus pensaments bateguen inquiets, hi ha massa incertesa. I als quatre vents els imploro un prec: avinençar-se, la fita!
