Tal dia com avui de 1936, a casa nostra tot va canviar. Per pitjor. La República no els agradava, els feia por. Que un poble caminés lliurement per la vida: ai las! I el dia a dia dels nostres avis, dels nostres pares es va tenyir de dol. Una guerra! Aviat dit. Tot i ser lluny de casa, era ben a prop del cor. I a mesura que els mesos avançaven, tot es va anar tornant més dur, més aspre, més angoixant. Fam, fred, por… Quina llàstima!
Varem perdre tant, tant, com a país, que quan hi penso em vénen ganes de plorar.
Tant de bo, tal dia com avui de 1936, hagués estat un dissabte d’estiu ben normal i corrent.
Pilar Francès 