Tal dia com avui de 1939 es donava per acabada una guerra que no havia d’haver començat mai. Mai de la vida. El que va venir després va ser molt pitjor: fam, misèria, revenges, delacions, consells de guerra arbitraris, afusellaments d’innocents, empresonaments sense causa, responsabilitats polítiques, multes impagables, estigmatització per “rojos”, camps de concentració, treballs forçats a pic i a pala, desterraments, persecució absoluta de la llengua catalana i de tot allò que tingués a veure amb Catalunya… la llista és llarguíssima, la llista fa feredat.
Aquí en teniu alguns exemples:
Quan calmin els mals vents, tornaré
La repressió franquista a Santa Cristina d’Aro
Pals: Guerra Civil, franquisme i repressió
Trenta-set cartes i sis poemes d’amor
Hugas i Duran, dues nissagues republicanes
Els guixolencs deportats als camps nazis
L’1 d’abril no es va tancar una ferida, ans al contrari, la feu més fonda i no es va curar. A dia d’avui, malauradament, encara supura.
Pilar Francès 