Agost

I de sobte, finals d’agost. T’atures a pensar i t’adones com de diferent ha estat al de l’any passat. Una temperatura perillosament sufocant, de nit i de dia, la qual no ens ha donat cap treva. Ans al contrari. Noves amistats, d’altres que fidelment segueixen al meu costat. Nous riures, nous camins, noves maneres de veure i d’entendre la vida. Adéus per sempre, estels lluents en el meu univers particular. Decepcions, plors i angoixes, mals moments que et fan molt més forta. Incerteses, a pleret. I, de sobte, finals d’agost. T’atures a pensar i dónes les gràcies per totes les coses boniques i per totes aquelles que no ho han estat tant. Aquestes t’ensenyen a aixecar-te i a caminar, amb el cap ben alt. Agrair és el millor camí. Cal fer-ho, per salut mental. Agrair és la millor manera per fer les paus amb un mateix i amb tot el que et toca viure.

Mals vents

Els bramuls de la mar avalotada em retenen una llarga estona a l’espigó. S’albiren mals vents en un horitzó no gaire llunyà. El món revolt, tremola. El món revolt, plora llàgrimes de fel. Els meus pensaments bateguen inquiets, hi ha massa incertesa. I als quatre vents els imploro un prec: avinençar-se, la fita!

Gràcies per ser-hi

La Muse Retreat

Són quarts de sis i la tarda es va empetitint. Davant la llar de foc, tot és calma. El temps s’escola lentament, com els records d’aquest any que deixo enrere. Un any agredolç, marcat pel menyspreu dels qui no t’esperes i pels èxits literaris. La vida ho té, això. Hem d’aprendre a saber entomar els cops i, al final, convertir-los en fum, que no en quedin ni brases.
Gràcies per ser-hi, sempre!
Per llegir-me, per animar-me a continuar.
Us desitjo tot el millor per aquest nou any que ben aviat encetarem!

–☆–