I de sobte, finals d’agost. T’atures a pensar i t’adones com de diferent ha estat al de l’any passat. Una temperatura perillosament sufocant, de nit i de dia, la qual no ens ha donat cap treva. Ans al contrari. Noves amistats, d’altres que fidelment segueixen al meu costat. Nous riures, nous camins, noves maneres de veure i d’entendre la vida. Adéus per sempre, estels lluents en el meu univers particular. Decepcions, plors i angoixes, mals moments que et fan molt més forta. Incerteses, a pleret. I, de sobte, finals d’agost. T’atures a pensar i dónes les gràcies per totes les coses boniques i per totes aquelles que no ho han estat tant. Aquestes t’ensenyen a aixecar-te i a caminar, amb el cap ben alt. Agrair és el millor camí. Cal fer-ho, per salut mental. Agrair és la millor manera per fer les paus amb un mateix i amb tot el que et toca viure.
Pilar Francès 