Tinc una debilitat

Ho confesso, no me’n puc estar, perquè a la primera cullerada, quan el cacau es fon a la meva boca i, lentament, s’allunya gola avall sento com si un riuet de benestar recorregués tots i cadascun dels raconets del meu cos. Una bona tassa de xocolata, ho té això, com els bons moments. La gran Isabel Allende en diu un quitapenas. Totalment d’acord. Jo hi afegiria que és d’aquelles coses que fan bé al cos, a l’ànima i, posats a dir, al cor.