D’amagat i en silenci

1536653669856

Al jardí de casa hi ha dos llimoners que ben aviat farà cent anys que es fan companyia. Han vist de tot, rialles, ploralles, fred viu i calorades intenses. Aparentment s’assemblen. Troncs vellots, ennegrits pel temps i tot de branques verdoses que any rere any s’enlairen cel amunt amb pas feixuc. Les llimones són delicioses. Pell rugosa, gruixuda de dit i amb una polpa groguenca farcida de grills perfectament ordenats. Les d’un porten pinyol, a les de l’altre mai n’hi trobes. Les fulles, quan es fan grans, sovint arriben a la mida del palmell de la mà i si, quan envelleixen, no te les mires atentament corres el risc de confondre-les amb un fruit. De tant en tant, en neix una amb forma de cor. Petitona, perfecta. En veure-la, sempre m’he pensat que ells dos s’estimen amb bogeria i que sota terra les seves arrels s’entortolliguen amoroses com els cóssos dels vells amants, d’amagat i en silenci.106852