Serà fàcil veure’t a l’horitzó, quan la lluna plena s’entesti en convertir les nits en quasi dies.
El compàs d’un ball robat ens portarà als teus braços i les teves mans ens guiaran per no perdre’ns.
El so d’una havanera ens durà la teva veu, melosa, i aquesta esdevindrà el nostre himne.
Quan bufi el garbí, incansable i sense treva, et sentirem remugar de valent, animant-nos a no defallir.
La lluentor de l’escata serà el reflex dels teus ulls, petits i vius, com un far que mai no s’apaga i, quan la tramuntana faci endreça, i ens regali un cel ben blau, seràs rere el sol, dins l’onada, bufant les veles i empenyent la barca, perquè tots els racons han quedat amarats de la teva presència.
