Serà fàcil veure’t a l’horitzó, quan la lluna plena s’entesti en convertir les nits en quasi dies.
El compàs d’un ball robat ens portarà als teus braços i les teves mans ens guiaran per no perdre’ns.
El so d’una havanera ens durà la teva veu, melosa, i aquesta esdevindrà el nostre himne.
Quan bufi el garbí, incansable i sense treva, et sentirem remugar de valent, animant-nos a no defallir.
La lluentor de l’escata serà el reflex dels teus ulls, petits i vius, com un far que mai no s’apaga i, quan la tramuntana faci endreça, i ens regali un cel ben blau, seràs rere el sol, dins l’onada, bufant les veles i empenyent la barca, perquè tots els racons han quedat amarats de la teva presència.
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Relacionats
Publicat per pilarfrances
Escric contes des de fa uns anys i d'ençà he guanyat vuit premis literaris. Destaca "Davant del Fortuny" (primer premi XXIIè Concurs de Narrativa Dones Àrtemis, Cornellà de Llobregat). El gener de 2019, l’Editorial Gregal va publicar la meva primera novel·la, "Quan calmin els mals vents, tornaré", les memòries del meu avi, un soldat republicà exiliat a França més de trenta anys. Aquest octubre de 2021 he presentat el 8è llibret de la Col·lecció Temes Cristinencs titulat, La repressió franquista a Santa Cristina d'Aro (1939-1944). Actualment estic fent un treball sobre el mateix tema per l'ajuntament de Pals.
Mostra totes les entrades de pilarfrances
Pilar Francès 