Paraula de Reis

20190324_194857-1

Aquesta nit l’he sentida plorar.

—De veritat?

Si només fos aquesta nit, rai!

Tens raó, Gaspar, en porta més d’una.

Ostres, jo no n’estava pas al cas!

Ai, Baltasar, a vegades sembla que vinguis d’Arbeca!

Què li deu passar?

Massa emocions de cop, pobrissona.

Pel llibre?

És clar! I per els comentaris que rep!

Que n’heu llegit algun, vosaltres?

Jo ahir vaig poder clissar-ne un d’escallimpantes…

Quin?

A veure si me’n recordo…

Va, que estic impacient!

Deia així: “He pensat que a tu sempre se t’ha vist l’Àurea de nostàlgia d’ algú absent”.

Què dius ara, això deia?

Sí, Baltasar, tal qual.

I vosaltres hi esteu d’acord?

I tant! S’enyora…

De qui?

Que no vas llegir la carta que ens va fer arribar aquest any?

Sí, però me’n passen tantes per les mans que, la veritat, ja no la recordo!

Nosaltres, sí, eh, Melcior?

Sí, era tan bonica, que un cop la vaig llegir vaig pensar que s’havia de conservar.

I encara la tens?

Sí!

Va, deixa-me-la llegir!

No! Això treu-t’ho del cap!

Per què?

Perquè ja ho diu la dita: Sant Elies, te l’haguessis guardat quan la tenies!

106852