El millor amic

José López Muñoz
L’amic López retratat davant la porta de la barberia de Neuhammer on treballava l’any 1944.

 

Dins la capsa de llauna, on l’avi amagava la vida secreta de l’exili, hi havia tres cartes i mitja dotzena de fotografies d’uns amics que mai vam saber qui eren. Avui us parlaré d’en José López Muñoz, un jove alt, morè i ben plantat, un home que tenia una profunda simpatia per el meu avi.

    Es conegueren a l’Archa, al departament de La Corresa, quan tots dos estaven enrolats en el mateix grup de treballadors estrangers, el 651è, moment en que els alemanys els anomenaven Rotspanier, espanyols rojos. Ambdós treballaven en l’agricultura, malgrat que tenien d’altres oficis. L’un era xofer l’avi i l’altre, barber.

    Quan els nazis creen la TODT, la terrible i poderosa organització alemanya del treball, en José és declarat APTE i marxa de França, l’estiu de 1943. El destinen a Sagan, una localitat polonesa on hi ha un stalag, un camp de detenció.

    L’avi va conservar dues cartes que transcric en un dels capítols de Quan calmin els mals vents, tornaré, el que porta per títol Els amics que no tornenon el jove li detalla el seu dia a dia. De dilluns a dissabte, treballa de barber en un Friseur Salon Haar de Neuhammer i segons explica guanya moltes propines, perquè ell talla els cabells amb les tisores, no pas amb la màquina elèctrica. Fa festa els diumenges, estona que aprofita per tocar la trompeta amb una orquestra francesa.

    No us penseu però, que per a en José tot van ser flors i violes, perquè en un moment determinat li confessa al meu avi: yo tengo que ir a Sagan el domingo, porque si no voy aquella gente cuando me vean me pegan, fue lo primero que me dijeron ¡como no vengas los domingos a cortarnos el pelo te ahorcamos! Fa feredat llegir aquest paràgraf, perquè te n’adones de quan fràgil era la vida dels pobres republicans exiliats en terres europees.

    Mai més es tornaren a veure. L’avi li va perdre el rastre a les acaballes de la guerra. Penso que se’l devia estimar moltíssim, al buen amigo e “hijo” que te aprecia de veras, perquè un només conserva les coses dels bons amics, aquells qui per una raó o altra, et deixen escrita una petja al cor.

106852