Per emmarcar

ancient-antique-classic-2011173.jpg

 

Dues persones, a qui admiro des de fa molt temps, han llegit el llibre. En acabat em van fer arribar unes paraules precioses. Aquí les teniu. Em fa feliç que em permetin compartir-les amb tots vosaltres…

 


 

Benvolguda senyora Francès,

He començat a llegir el seu llibre, i no l’he pogut deixar fins acabar-lo. L’enhorabona, per la recerca familiar, per les descripcions emocionals sense caure en el sentimentalisme. No solament ha sabut perfilar el personatge central, sinó que la narració conté una estructura i unes situacions que encomanen al lector tensió narrativa en voler saber quin serà el desenllaç. El pintor Clavé, l’escriptor i dibuixant “Tísner”, el novel·lista Benguerel i el meu sogre (cirurgià metge), els quatre em van parlar abastament sobre tot el que van viure en aquelles platges de la Catalunya Nord convertides en espais de dolor i de mort. Tant em va impressionar aquell fet històric, embolicat en la inhumanitat diabòlica i culpable dels polítics francesos, que no vaig resistir anar a veure i caminar per aquella sorra infernal.
Li puc dir que, per l’experiència personal amb tanta gent que he conegut, la curiositat i l’amor és més fort en els néts que en els fills. La felicito per aquesta prova emocionant (m’ha emocionat molt) i emocionada d’amor de néta.
LLUÍS PERMANYER

✒📖

Benvolguda Pilar,

Gràcies per aquest magnífic llibre, ben escrit i trenat. Ple de tendresa i sensibilitat. Ple dignitat i noblesa, fent honor a qui l’inspira.
Gràcies per immortalitzar una història que representa tantes històries. M’has ajudat a lligar caps relacionats amb el nostre Sant Feliu, a recordar persones (com el doctor Rubió o en Lluís Cruanyes, gran Lluís, la primera persona que va creure en mi quan vaig començar a fer ràdio, m’esponsoritzava els programes, sempre em deia que si).
M’has traslladat a la meva infantesa pels carrers, llocs i persones de referència, removent la memòria silent dels qui, com vosaltres, hem respirat aquells anys i aquells llocs.
Gràcies per aquesta narració delicada i directe, plena d’emocions, que ens ajuda a entendre una mica més d’on venim i a qui ens devem. Una història plena de matisos encisadors i dolors indescriptibles; unes essències que trasllades al lector amb franquesa i claredat. Impacten a l’âme. (Ja mai més no podré deixar de parar l’atenció en les persones de llavis prims; i quan es facin referències a un nas, acabaré amb un bon detrás.
 
Gràcies per mantenir viva la memòria de tantes persones que van ser abandonades i rebutjades de la manera més miserable; per dignificar-les d’una manera tan col·lectivament personal.
Gràcies per l’immens treball de documentació que has fet, raó que dota el teu treball d’una consistència pròpia dels millors guions i professionals. I per destacar-ho al final, valorant el treball de tantes persones que vetllen pel tresor de la nostra memòria.
Et diria moltes més coses però crec que l’esperit d’aquest escrit ja transmet la intenció, per això, quedem que dilluns ho intentarem plasmar mútuament en l’entrevista que et faré, tot animant a sumar-se als oients a la teva presentació de dimecres.
Xavier Solà
✒📖
L’entrevista a La nit dels ignorants de Catalunya Ràdio.
✒📖
106852