Fa 80 anys, l’avi abandonava el camp d’Argelers -el camp du mépris- per anar a raure al d’Agda, al departament de l’Hérault, un lloc més digne que aquell horror que, afortunadament, pot deixar enrere. Aquests tres mesos, sobreviure, ha estat la millor recompensa.
Així ho explico a Quan calmin els mals vents, tornaré, al final del capítol titulat, El camp d’Argelers.
A primers de maig, s’acceleren les sortides i els avisen que aviat seran transferits a un altre camp, probablement al d’Agda, però no els diuen ni el dia ni l’hora, només que estiguin a punt. Recullen les quatre coses que els resten i en fan un farcell ben lligat, esperant ordres.
Finalment, el 15 de maig de 1939, l’avi s’enfila dalt d’un llarguíssim comboi de camions replets de refugiats –en total en surten del camp sis mil quatre-cents trenta–, camí d’un futur incert i tot guanyant, de moment, una batalla, la de sobreviure a les penúries d’Argelers, força desmillorat per la pèrdua de vint quilos i amb una úlcera a l’estómac que tota la vida durà el record del camp, com ho faran també la gana, el fred i la por passades durant aquests interminables dos mesos i mig.
El seu proper destí, el camp d’Agda, el camp dels catalans, un lloc en millors condicions.
Llegir i escriure han estat sempre dues de les meves grans passions. Em vaig endinsar en el bell art de la creació literària quan investigava una els documents i fotografies del meu avi, aquella història, la d’un mariner republicà exiliat a França més de trenta anys, s’havia de conèixer. Dos anys de recerca, un any per escriure-les i, finalment, l’Editorial Gregal em comprà els drets i el gener de 2019 sortiren publicades amb el títol Quan calmin els mals vents, tornaré.
Gràcies a aquest projecte de memòria històrica, n’he pogut fer d’altres, com La repressió franquista a Santa Cristina d’Aro (1939-1944) publicat el 2021; Pals: Guerra Civil, franquisme i repressió (1939-1947) publicat el desembre de 2022 o Trenta-set cartes i sis poemes d’amor, la biografia d’Eugeni Gurnés Bou, alcalde cenetista de Llagostera afusellat a Girona l’any 1943 que s'editarà aquest maig a Stonberg Edicions.
L’abril passat em van atorgar el 5è Premi Empordà de Novel•la per Tot passa dues vegades, publicada el setembre per Brau Edicions.
Aquest febrer, Lluny del Ramat Edicions, treurà al mercat un recull de contes, Històries de Tramuntana, i dins hi podreu llegir La sal de la vida, una història intimista protagonitzada per una consellera telefònica.
Segueixo escrivint...
Visualitza totes les entrades de pilarfrances
Pilar Francès 