Falsa identitat

pàgina 131 - carte identité falsa

Un dels documents que conservava el meu avi Josep, en tornar de l’exili, era una carta d’identitat falsa, un paper que acreditava el seu pas per la Resistència Francesa.    

    Va ser apassionant, estudiar-la en detall i, descobrir tots i cadascun dels secrets que amagava.

    D’entrada, el que em va sobtar més va ser veure la fotografia, la d’un home envellit, amb un pentinat diferent a l’habitual, sense clenxa al costat, sinó amb els cabells enrere. Vestit amb tons foscos i de complexió forta, segurament per la quantitat de capes de roba que duia posades. Compareu-la amb la fotografia de la coberta del llibre i, tot i adonar-nos de que es tracta de la mateixa persona, veureu que el seu aspecte és diferent.

    Pel què fa a les dades, aquest és el text:

ÉTAT FRANÇAIS

CARTE D’IDENTITÉ DE

CITOYEN FRANÇAIS

DÉPARTEMENT de la Seine

COMMUNE A COUBEVOIE

CARTE D’IDENTITÉ

Enregistrée sous le Nº 134556

Nom : BELLOUIN

Prénom : Joseph Henri

Profession : Cultivateur

Né le : 15 Avril 1908

À : ORAN

Département : Algérie

Domicile : 68, Avenue de la Défense

à COURBEVOIE (Seine)

SIGNALEMENT

Taille : 1m 68

Cheveux : châtains

Moustache : rasée

Yeux : marrons

Nez : ordinaire

Forme générale du visage : ovale

Teint : coloré

Signes particuliers : néant

Empreintes digitales (2 pouces)

Signature du Titulaire Bellouin

À COURBEVOIE le 2 février 1944

 

De la meitat en amunt, tot és fals, només a partir d’on llegiu Signalement, les dades són certes. Anem per pams. Un cop l’avi abandona sa i estalvi els camps de concentració d’Argelers i d’Agda, s’enrola a les Companyies de Treballadors Estrangers. Per què ho fa? Perquè sap perfectament que a casa no hi pot tornar, la repressió contra els republicans que van marxar de la terra és ferotge. Durant un any, treballa d’agricultor en una ferme a Aulnay-la-Rivière, una població situada al nord de França, a tocar de París. Hi estava bé allà. La família Picard era bona gent i no el van mirar mai com un estrany, ans al contrari.

    Un cop França perd la guerra i amb l’imminent arribada dels alemanys, ha de fugir vers la zona no ocupada. Un primer pas per Llemotges, el seu destí definitiu serà La Corresa, en plena campagne. Diverses seran les companyies per on passarà i, com que en té els collons plens de les barbàries comeses pels nazis, col·laborarà amb la Resistència Francesa. Rien pour les boches, és la consigna.

    Si en algun moment els soldats francesos o alemanys et demanaven que t’acreditessis,  imagino que et calia saber bé el perquè de les teves dades falses. Els interrogatoris estaven a l’ordre del dia, no podies cometre cap errada, t’hi jugaves el coll!

    Analitzem-les. Joseph André, el seu nom de pila afrancesat. André, vés a saber. Nat a Orà, Algèria, una terra que l’avi es coneix com el palmell de la mà, perquè hi fa el servei militar, a la Marina, dalt del Cañonero Lauria. La data, 15 d’abril de 1908, no és fruit de l’atzar. Més o menys correspon al dia que va néixer la seva estimada germana, la malaurada Isabel, una nina que deixa aquest món de joveneta. Expedit a Courbevoie, impossible, perquè és una ciutat al nord de París i el meu avi allà no hi va posar els peus mai de la vida.

    En quant a la resta, tot és cert. No era molt alt, els seus cabells eren castanys ho dono per bo, tot i que quan el vaig conèixer ja els tenia blancs, blancs, com el cotó fluix, no duia bigoti, el seu rostre era ovalat i això del nas, en llegir-ho sempre em fa riure, perquè discrepo un xic. Ordinari, diu. El diccionari ho defineix com: «segons l’ordre establert». I en un apartat, afegeix, «d’escàs mèrit». El seu nas, no ho era, més aviat el tenia gran, com la bonhomia, del tot abundosa.

106852