Hola, que podria parlar amb la Pilar? Jo mateixa. Miri sóc la Maria Bordas —noranta-dos anys i amb la salut delicada—i li truco per felicitar-la. He llegit el seu llibre i m’ha agradat molt. Maria, quina il·lusió sentir-li la veu. Com està? Bé, d’aquella manera. Miri jo li volia dir que el seu llibre m’ha fet recordar coses que ja havia oblidat, com ara el tel de la llet. Que n’era de bo amb una llesca de pa. I pensar que les meves nétes se’l treuen, sap que a vegades en queda una mica quan acabes de bullir la llet. I tant! Doncs se’l treuen i nosaltres… Nosaltres, Maria, si era espès millor, eh? Sí! —Riu, riu molt—. I després volia dir-li que Déu ni do tot el que va passar el seu pare… Avi, Maria, avi. Ai, sí, el seu avi al camp d’Argelers. Jo hi vaig tenir un oncle allà, també. Misèria, molta, i també molta pena. I d’això, també li volia dir que quan la guerra ha passat i vostè explica la història amb aquella dona, la Renée —les es les allarga—, vull dir-li que se’m va posar pell de gallina. —Ja em començo a emocionar—. Quina dona, quina història tan maca i que bé que ho explica. I també li vull dir que m’ha fet recordar coses de la guerra, terribles, perquè es va passar molta gana i molta por, perquè va ser terrible, sobretot als pobles i, que cap al final, quan vaig veure la foto del seu pare… La del meu avi, Maria. I dale, amb el seu pare, el seu avi. Doncs això, quan vaig veure la foto, aquella tan maca amb els gossos vaig recordar-lo, perquè jo l’havia vist a aquest home, la seva fesomia m’era familiar. I tant, Maria! Miri comprava la carn a Can Planas, els pollastres a mercat amb la Nati, el cafè i les ametlles torrades a Can Bonet… Ai, Can Bonet, que maco que era! —Riu, riu molt—. Quin colmado que ens vam deixar perdre, com ha canviat tot, eh! I a la seva àvia, la Pietat de les olives, també la recordo i el carrer de les Parres i sap, amb la Fina Romaní, vam sortir algun estiu. Ella es va casar i va marxar a Barcelona, no sé si ho sap, i de tant en tant venia i, quan es va quedar vídua, com que passava temporades a Sant Feliu, havíem sortit a fer una volta pel passeig i a prendre una orxata. Ai, sí, quants records que m’ha portat el seu llibre. I res jo la trucava per dir-li tot això i per donar-li les gràcies, perquè m’ho he passat molt bé llegint-lo i, també, per la dedicatòria tan maca que vostè em va fer pel meu aniversari, quina lletra! Ah! I m’ha dit la meva filla que n’està escrivint un altre? Sí, Maria, ja està quasi acabat i si tot va bé, sortirà el mes d’abril. A veure, avisin’s quan surti per comprar-lo i ja li diré si és tan maco com aquest. I no la vull entretenir més, que deu tenir feina i jo, ja veu, a casa poca cosa tinc a fer, i gràcies, per tot, i també per ser com és, perquè em fa que vostè és molt maca i, bona persona, em fa… —Bufff!—. Ah! I dir-li també, que si no hagués sigut per l’escrit de l’Àncora, aquell tan maco d’en Toni Sala, que jo no hagués pas sabut res del seu llibre. I bé, que de tot plegat me n’alegro molt i d’aquesta conversa, també.
Sis minuts, trenta-cinc segons
Publicat per pilarfrances
Llegir i escriure han estat sempre dues de les meves grans passions. Em vaig endinsar en el bell art de la creació literària quan investigava una els documents i fotografies del meu avi, aquella història, la d’un mariner republicà exiliat a França més de trenta anys, s’havia de conèixer. Dos anys de recerca, un any per escriure-les i, finalment, l’Editorial Gregal em comprà els drets i el gener de 2019 sortiren publicades amb el títol Quan calmin els mals vents, tornaré. Gràcies a aquest projecte de memòria històrica, n’he pogut fer d’altres, com La repressió franquista a Santa Cristina d’Aro (1939-1944) publicat el 2021; Pals: Guerra Civil, franquisme i repressió (1939-1947) publicat el desembre de 2022 o Trenta-set cartes i sis poemes d’amor, la biografia d’Eugeni Gurnés Bou, alcalde cenetista de Llagostera afusellat a Girona l’any 1943 que s'editarà aquest maig a Stonberg Edicions. L’abril passat em van atorgar el 5è Premi Empordà de Novel•la per Tot passa dues vegades, publicada el setembre per Brau Edicions. Aquest febrer, Lluny del Ramat Edicions, treurà al mercat un recull de contes, Històries de Tramuntana, i dins hi podreu llegir La sal de la vida, una història intimista protagonitzada per una consellera telefònica. Segueixo escrivint... Visualitza totes les entrades de pilarfrances