Aquest migdia, una amiga m’ha portat el regal de Nadal que tenia encarregat en una llibreria: l’agenda 2021 amb frases de Paulo Coelho. El Papa Noël aquest any no va passar per casa. Estava molt enfeinat, el pobre, massa. No es pas que em portés malament, sinó que aquest cop no tocava. Es veu que quan està tan atabalat i s’adona que no podrà ser a per tot, algú queda exclòs. Sembla ser que sempre reben els mateixos, els solitaris. Diuen que fa un sorteig, ràpid, quatre lletres dins d’un mitjó i una mà innocent que les agafi. El capvespre del vint-i-quatre la primera lletra que va sortir va ser la “efa”. Ja us podeu imaginar, bona nit i tapa’t. Tot això ho sé perquè m’he trobat una nota dins del regal on m’ho explica. Insisteix en que les coses no me les agafi malament, al contrari, diu que intenti agafar-me-les com vénen, a voltes calmadament, a voltes a torrentades. A partir d’ara, li faré cas.
En fi, que ja la tinc i és tan maca, que no me’n puc estar de dir-vos-ho! Mira que em costa escollir, no és el meu fort, ho confesso. Sobretot quan hi ha varies opcions. Però aquest cop l’he ben encertat. Pintada de mandales de colorins, d’ocellets blaus i de fulles de tiges impossibles d’un verd maragda, de flors exòtiques i cors i estels i paraules boniques. Porta per títol, Trobades, i penso en les del 2020, que van ser poquetes però precioses.
Ara, asseguda vora la llar de foc, l’estrenaré. Hi escriuré pensaments bonics, cures per a l’ànima. Ens ho passarem bé, ella i jo, el cor m’ho diu…
Pilar Francès 