Ahir em deia una amiga que cada dia li costava més tenir una conversa amb la gent. Li vaig donar la raó. Tot sovint, sembla que hem perdut el nord. Les deixem anar com els ases els pets. I tant li fa. L’assertivitat no està à la page. Gens. Ara ens enfotem de tot, sense cap respecte. No mirem si ofenem, tot s’hi val en nom de l’ironia.
Fa una estona m’ha sonat el mòbil. He contestat.
– Hola, Pilar.
– Hola, Tomàs.
– M’han dit que t’han passat per sobre i que t’has aprimat tant!
M’he quedat de pedra i, quan he recuperat l’alè, li he contestat:
– Em van atropellar.
– Ja ho sé! – m’ha dit burleta- t’ho dic perquè riguis.
I li he penjat el telèfon. Ras i curt. Amb amics així, no trobeu que sobren les converses?
Escric contes des de fa uns anys i d'ençà he guanyat vuit premis literaris. Destaca "Davant del Fortuny" (primer premi XXIIè Concurs de Narrativa Dones Àrtemis, Cornellà de Llobregat). El gener de 2019, l’Editorial Gregal va publicar la meva primera novel·la, "Quan calmin els mals vents, tornaré", les memòries del meu avi, un soldat republicà exiliat a França més de trenta anys. Aquest octubre de 2021 he presentat el 8è llibret de la Col·lecció Temes Cristinencs titulat, La repressió franquista a Santa Cristina d'Aro (1939-1944). Actualment estic fent un treball sobre el mateix tema per l'ajuntament de Pals.
Mostra totes les entrades de pilarfrances