Ahir em deia una amiga que cada dia li costava més tenir una conversa amb la gent. Li vaig donar la raó. Tot sovint, sembla que hem perdut el nord. Les deixem anar com els ases els pets. I tant li fa. L’assertivitat no està à la page. Gens. Ara ens enfotem de tot, sense cap respecte. No mirem si ofenem, tot s’hi val en nom de l’ironia.
Fa una estona m’ha sonat el mòbil. He contestat.
– Hola, Pilar.
– Hola, Tomàs.
– M’han dit que t’han passat per sobre i que t’has aprimat tant!
M’he quedat de pedra i, quan he recuperat l’alè, li he contestat:
– Em van atropellar.
– Ja ho sé! – m’ha dit burleta- t’ho dic perquè riguis.
I li he penjat el telèfon. Ras i curt. Amb amics així, no trobeu que sobren les converses?
Llegir i escriure han estat sempre dues de les meves grans passions. Em vaig endinsar en el bell art de la creació literària quan investigava una els documents i fotografies del meu avi, aquella història, la d’un mariner republicà exiliat a França més de trenta anys, s’havia de conèixer. Dos anys de recerca, un any per escriure-les i, finalment, l’Editorial Gregal em comprà els drets i el gener de 2019 sortiren publicades amb el títol Quan calmin els mals vents, tornaré.
Gràcies a aquest projecte de memòria històrica, n’he pogut fer d’altres, com La repressió franquista a Santa Cristina d’Aro (1939-1944) publicat el 2021; Pals: Guerra Civil, franquisme i repressió (1939-1947) publicat el desembre de 2022 o Trenta-set cartes i sis poemes d’amor, la biografia d’Eugeni Gurnés Bou, alcalde cenetista de Llagostera afusellat a Girona l’any 1943 que s'editarà aquest maig a Stonberg Edicions.
L’abril passat em van atorgar el 5è Premi Empordà de Novel•la per Tot passa dues vegades, publicada el setembre per Brau Edicions.
Aquest febrer, Lluny del Ramat Edicions, treurà al mercat un recull de contes, Històries de Tramuntana, i dins hi podreu llegir La sal de la vida, una història intimista protagonitzada per una consellera telefònica.
Segueixo escrivint...
Visualitza totes les entrades de pilarfrances
Pilar Francès 