Ahir vaig participar, per primer cop, en la fotografia col·lectiva dels escriptors reconeguts amb un premi literari el 2022 que organitza la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Hi anava a ensenyar, TOT PASSA DUES VEGADES, la novel·la guanyadora del 5è Premi Empordà de Novel·la.
Em vaig llevar molt d’hora. A quarts de sis el despertador m’apressava a sortir del meu llit, un gran dia m’esperava. El tren va arribar puntual i a les nou del matí ja trepitjava el bell passeig de Gràcia. L’airet era fresquet i ja es començaven a veure els primers grups de turistes que miraven embadalits la façana de la Casa Batlló.
En un no-res vaig arribar a la plaça de Catalunya, caminava amb pas ferm. A mesura que m’endinsava en el barri Gòtic el cor m’anava a mil per hora. Quina calma, quins racons més bells!
Vaig ser la primera d’arribar a la plaça del Rei i tothom va estar pendent de mi. Recordo que tot just preparaven el refrigeri que servirien per esmorzar i quan tot va estar a punt em convidaren a fer un mos.
La periodista dels Matins de TV3, Cristina Macias, em va venir a buscar per dir-me que fariem un directe. Hi afegí a l’escriptora, Laia Perarnau, guanyadora del Néstor Luján d’enguany. Aquest va ser el bonic moment:
Ens van fer tres fotografies a les escales del Museu d’Història de la Ciutat. La primera l’heu vist al principi d’aquest escrit. Després d’un breu descans, dues més. Una amb el llibre que ens tapava el rostre:
I, la darrera, amb la rosa a la mà:
Toni Puntí, ho descriu molt bé en el seu article. Que feliç em fa veure el meu nom en primer terme.
Qui m’ho havia de dir que, amb el temps, acaronaria aquest somni!
Pilar Francès 