Fa estona que ha parat de ploure i decideixo sortir a caminar. Tinc ganes de veure el mar. L’enyoro. M’ha regalat tants moments bonics aquest estiu. Records indelebles.
La llum és bonica. La temperatura agradable, malgrat la humitat. A l’horitzó albiro quatre núvols pintats de rosa, i blaus i més blaus. Les onades s’apressen a tocar la vora. El ritme és acompassat. M’apropo i m’adono de la terbolesa de l’aigua. I m’entristeix. Pobres peixos.
Camino vers el racó de la Gavina i tot fa pudor. Esquivo bassals d’aigua podrida, infecta. I ara una compresa, i ara un preservatiu, i ara un bolquer…
Tot va a parar al mar. Com els meus neguits després de la tempesta.
