Han vingut perquè l’assistència puntuava, no perquè els interessés res del què explicava l’Esther sobre els brigadistes internacionals que van passar per la ciutat en temps de guerra.
Era més interessant -molt més!-, estar pendent del whatsapp o d’instagram, de les converses sense solta ni volta, dels cabells llisos d’una influencer sense tres dits de seny, dels balls que quatre sonats munten al bell mig d’un carrer, de les arracades que estan de moda o del preu d’uns esclops que de ben segur que si se’ls compra li duraran com un pet a la mà.
Ja em perdonareu el to. Però he sortit de la conferència traient foc pels queixals!
Una d’elles ha preguntat: “Què és brigadista?” -Copseu el nivell?- I la del seu costat ha respòs: “Brigadista és brigadista internacional”. “Ah! És clar!” -El copseu, també, l’altre nivell? De manual, oi?-
I això és tot.
Una hora amb el cap cot pendents de la pantalla del mòbil. Parlant, rient, molestant al senyor del costat. Tant se val! Elles a la seva bola -es diu així, veritat?-
Em demano què han vingut a fer, a buscar la millor nota de la mala educació?
Pilar Francès 