Etiqueta: #quinavergonya!

La mala educació

Publicat el by pilarfrances

Han vingut perquè l’assistència puntuava, no perquè els interessés res del què explicava l’Esther sobre els brigadistes internacionals que van passar per la ciutat en temps de guerra.

Era més interessant -molt més!-, estar pendent del whatsapp o d’instagram, de les converses sense solta ni volta, dels cabells llisos d’una influencer sense tres dits de seny, dels balls que quatre sonats munten al bell mig d’un carrer, de les arracades que estan de moda o del preu d’uns esclops que de ben segur que si se’ls compra li duraran com un pet a la mà.

Ja em perdonareu el to. Però he sortit de la conferència traient foc pels queixals!

Una d’elles ha preguntat: “Què és brigadista?” -Copseu el nivell?- I la del seu costat ha respòs: “Brigadista és brigadista internacional”. “Ah! És clar!” -El copseu, també, l’altre nivell? De manual, oi?-

I això és tot.

Una hora amb el cap cot pendents de la pantalla del mòbil. Parlant, rient, molestant al  senyor del costat. Tant se val! Elles a la seva bola -es diu així, veritat?-

Em demano què han vingut a fer, a buscar la millor nota de la mala educació?

I jo tan convençuda…

Publicat el by pilarfrances

– Policia Local, digui?
– Bona tarda, miri que m’acaben de caure les claus de casa dins del contenidor de les escombraries.
– Ja, però nosaltres no hi podem fer res.
– No?
– No, ha de mirar de buidar el contenidor.
– Com vol que el buidi tota sola, si pesa una barbaritat!
– Sí, ja ho sé, però nosaltres no podem fer-hi res.
– I no pot contactar amb els serveis d’escombraries? Ara fa poc he vist passar un camió.
– No, no podem.
– D’acord.
– Miri, parlaré amb el company que està fora i miraré si poden fer alguna cosa.
– Gràcies! Jo miraré de trobar algun veí que em doni un cop de mà.

Trucades. Moltes. Sense resposta. L’espera es llarga, molt. Finalment trobo un veí qui arriba al mateix temps que el cotxe de la patrulla. En Felip du un pal llarg a les mans acabat amb un ganxo. Obrim el contenidor.

– On et penses que han caigut?
– En aquesta part. Veus aquestes dues bosses són les meves. Han d’estar a sota. He sentit el clic.

Remena. Res. De cop, un dels policies diu:
– Em deixa a mi, si-us-plau?

I aixeca el contenidor amb les mans -amb una força descomunal- el tomba, remena i no les troba.

– Senyora, aquí no hi són.
– Doncs jo no les tinc… A veure si me les he deixat posades al pany?

Mentre es rentava les mans amb sabó i aigua ben calentona li he demanat perdó, morta de vergonya.